Hannah Montanah i Bella: dues princeses Disney.

Jo faig de cangur de l'Emma, una nena de set anys. No tinc un horari específic, els seus pares em truquen quan tenen algun compromís i jo, si m'és possible, vaig a casa seva. Normalment és per la nit, i quan ha acabat de sopar (veient la Hannah Montana, que també pertany a l'empresa Disney), ens posem a mirar una de les mil pel·lícules Disney que té.

Des de que vam tractar el tema del missatge que transmeten aquestes pel·lícules, sempre que en miro alguna penso en com ens veu la factoria Disney. En el cas de l'Emma, la veuen com un públic inocent, influenciable i sobretot com una consumidora activa. Ella pot creure i creu en els finals perfectament feliços, on l'amor i la bondat triomfen per sobre de l'odi i la maldat. Per una altra banda, a través de la sèrie de la Hannah Montana, l'Emma està sent educada en un món on la moda i els nòvios ho són tot, i on l'èxit passa per ser famosa o com a mínim popular, sense oblidar-se del paper tant important que juga la bellesa.

Tant la Hannah Montana com la resta de pel·lícules Disney, siguin de l'any que siguin, et conviden a ser com la protagonista de la història. Fan que t'identifiquis amb el personatge principal i et mostren la facilitat per dur-ho a terme. Tot i això, és veritat que no sempre s'aconsegueix aquest propòsit, ja que el públic de Disney és força determinat i per tant, no tothom hi està convidat.

L'última pel·lícula escollida per l'Emma va ser la de La Bella y la Bestia, que per altra banda, és una de les meves preferides juntament amb El rey león. Em va sobtar molt la postura que vaig tenir durant tot el visionat; estava més pendent d'observar a l'Emma que de gaudir de la pel·lícula. Tot i així, vull remarcar un aspecte de La Bella y la Bestia del qual no me n'havia adonat quan jo era petita: el missatge que vol transmetre durant tota la història és que la bellesa està a l'interior. Jo crec que si la Bestia no s'hagués convertit en un prícep atractiu al final de la pel·lícula, el missatge hagués arribat amb més potència, ja que segons el meu parer aquest final destrossa i anula gairebé tot el missatge proposat. Amb unes altres paraules, no hem de jutjar a les persones pel seu físic però els dos protagonistes són alts, prims, guapos i atractius. En definitiva, per mi el missatge queda pobre davant dels fets.

Quan la pel·lícula es va acabar, vam estar parlant l'Emma i jo sobre ella, i aquest breu anàlisi de la Bella y la Bestia que jo vaig fer mentres la veia, ella no el va efectuar. La veritat és que no vaig saber com introduir-li el tema per conscienciar-la de tots aquests inputs que es deriven de les pel·lícules, però sí que en vaig ser conscient que se li havien de proporcionar elements perquè pogués ser crítica i tenir diversos punts de vista d'un mateix producte, en aquest cas d'un producte Dinsey.