I de tot això del blog, amb que em quedo?

Amb la meva última entrada del blog de reflexions sobre l'assignatura d'Alfabetització Digital vull deixar constància del que ha significat per mi la seva realització.

L'elaboració d'aquest blog m'ha suposat una gran aquisició de coneixements tècnics i de programació, ja que he adquirit competències bàsiques en l'ús del Photoshop, del dreamweaver i el Filezilla, així com d'altres programes educatius com el webquest el moodle gnomio i el Jclic. Per una altra banda, considero que m'ha proporcionat un enriquiment cultural quant a les TIC força important. A través dels diferents documents proporcionats per la Verónica m'he pogut formar una opinió més precisa i acurada del paper de les TIC i del seu ús a la societat actual. A més, m'ha permés reflexionar sobre la meva actuació com a mestre en vers les noves tecnologies i ara sóc més crítica a l'hora de realitzar un treball. Ho qüestiono tot; tant l'estrucutura, com la presentació, com el contingut. Busco que tot tingui un sentit i un significat, i intento transmetre-ho als meus destintaris, en aquest cas, els professors que m'avaluen i les meves companyes de classe, a més de mi mateixa (segurament, la persona més exigent).

Les TIC ja estan incorporades en la majoria d'escoles i les mestres estan fent ús d'elles per transmetre els continguts del Currículum. La metodologia poc a poc va canviant i es va adapatant a les demandes de la societat, i en concret dels infants. Jo, com a futura docent tinc el compromís d'anar-me renovant per ser capaç de respondre a les necessitats de cada infant. Per tant, aquesta alfabetització digital que vaig començar des de petita i que hem desenvolupat en aquesta assignatura no s'acaba aquí, sinó que continuarà creixent al llarg de la meva vida.

El projecte final: el web

Aquesta entrada va dedicada al web que vaig crear amb el meu grup i amb l'ajuda d'uns amics que tenen un nivell més elevat dels programes informàtics relacionats amb pàgines web, així com la supervisió dels professors de l'assignatura. Es tracta del projecte de final, on creàvem un recurs útil i funcional per l'escola Les Clisques. Quan ens vam proposar elaborar un web, el meu grup i jo érem conscients de que era un projecte força ambiciós, ja que constava d'una gran resposabilitat i el nostre nivell de coneixements sobre aquest tema no era molt elevat. Tot i així, ens vam organitzar i ens ho vam prendre amb ganes, vam treballar molt i li vam posar molta il·lusió.

A continuació, adjunto l'enllaç del vídeo que vam realitzar per tal d'explicar els passos que vam seguir a l'hora de crear un web.

Estic molt satisfeta de l'elaboració d'aquest projecte, no només pel resultat, sinó pels aprenentatges que se'n deriven d'ell. He adquirit les competències bàsiques quant als programes que s'empren per crear un web, que estic segura que em serviran pel meu futur, si no professional, pel personal.

Depenem de la tecnologia?

Ahir, quan pujava l'ascensor de casa vaig veure un cartell de Fecsa Endesa que informava que el dilluns de la setmana que ve es produiria un tall de llum a l'edifici durant 4 hores. Em vaig posar a pensar què faria durant aquestes hores sense electricitat i vaig arribar a la conclusió de que no em podria estar a casa. No tindria ni internet, ni telèfon, ni televisió, ni podria escoltar música, ni tampoc llegir per la falta de llum. Hauria de quedar amb algun amic o aprofitar per fer algun recado que tinguès pendent. Amb això em vaig adonar de la gran dependència que tinc de la tecnologia a la meva vida diària. És cert que unes hores, uns dies, o fins i tot algunes setmanes pots viure perfectament sense fer ús de la tecnologia per relacionar-te amb els altres, però si aquest període de temps agumentés, considero que ens seria força difícil no trobar a faltar el mòbil o les xarxes socials.

Aquest problema es va plantejar a gran escala al canvi de segle amb l'anomenat efecte 2000. Adjunto l'enllaç de la pàgina web de RTVE, a la secció de ¿Te acuerdas? del telenotícies.

"El mundo se preparó a conciencia para el efecto 2000. En el cambio de siglo había miedo a que todo lo que está controlado por la informática, por chips que no entendían el nuevo año, se viniera abajo. Pero, al final, no pasó nada. "

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110102/acuerdas---efecto-2000/978703.shtml

 

Per una altra banda i amb un cas més concret, m'agradaria comentar l'ús del mòbil a la nostra societat. D'ençà de l'invenció d'aquest, quan només una part petita de la societat occidental tenia un, i generalment era perquè el necessitaven, és a dir els hi era funcional, les coses han canviat molt. Ara, el regal dels nens i les nenes quan fan set anys és un telèfon mòbil. Crec que en molts casos s'ha perdut tot el sentit i la utilitat del telèfon, ja que moltes trucades que es realitzen no són tan importants com per no poder-nos esperar a arribar a casa. A més, ara hi ha molta gent que fa servir més el mòbil per les aplicacions que té (càmara de fotos, Internet, càmara de vídeo, jocs, reproductor de música, entre d'altres) que per fer trucades.

Tots aquests canvis els hem de tenir en compte en el nostre futur com a mestres, ja que els infants han crescut a l'era de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i viuen a través d'ella. Nosaltres, com a mestres ens hem d'adaptar als seus interessos i motivacions, ens hem d'anar actualitzant i renovant per tal d'estar al mateix nivell que ells.

Hannah Montanah i Bella: dues princeses Disney.

Jo faig de cangur de l'Emma, una nena de set anys. No tinc un horari específic, els seus pares em truquen quan tenen algun compromís i jo, si m'és possible, vaig a casa seva. Normalment és per la nit, i quan ha acabat de sopar (veient la Hannah Montana, que també pertany a l'empresa Disney), ens posem a mirar una de les mil pel·lícules Disney que té.

Des de que vam tractar el tema del missatge que transmeten aquestes pel·lícules, sempre que en miro alguna penso en com ens veu la factoria Disney. En el cas de l'Emma, la veuen com un públic inocent, influenciable i sobretot com una consumidora activa. Ella pot creure i creu en els finals perfectament feliços, on l'amor i la bondat triomfen per sobre de l'odi i la maldat. Per una altra banda, a través de la sèrie de la Hannah Montana, l'Emma està sent educada en un món on la moda i els nòvios ho són tot, i on l'èxit passa per ser famosa o com a mínim popular, sense oblidar-se del paper tant important que juga la bellesa.

Tant la Hannah Montana com la resta de pel·lícules Disney, siguin de l'any que siguin, et conviden a ser com la protagonista de la història. Fan que t'identifiquis amb el personatge principal i et mostren la facilitat per dur-ho a terme. Tot i això, és veritat que no sempre s'aconsegueix aquest propòsit, ja que el públic de Disney és força determinat i per tant, no tothom hi està convidat.

L'última pel·lícula escollida per l'Emma va ser la de La Bella y la Bestia, que per altra banda, és una de les meves preferides juntament amb El rey león. Em va sobtar molt la postura que vaig tenir durant tot el visionat; estava més pendent d'observar a l'Emma que de gaudir de la pel·lícula. Tot i així, vull remarcar un aspecte de La Bella y la Bestia del qual no me n'havia adonat quan jo era petita: el missatge que vol transmetre durant tota la història és que la bellesa està a l'interior. Jo crec que si la Bestia no s'hagués convertit en un prícep atractiu al final de la pel·lícula, el missatge hagués arribat amb més potència, ja que segons el meu parer aquest final destrossa i anula gairebé tot el missatge proposat. Amb unes altres paraules, no hem de jutjar a les persones pel seu físic però els dos protagonistes són alts, prims, guapos i atractius. En definitiva, per mi el missatge queda pobre davant dels fets.

Quan la pel·lícula es va acabar, vam estar parlant l'Emma i jo sobre ella, i aquest breu anàlisi de la Bella y la Bestia que jo vaig fer mentres la veia, ella no el va efectuar. La veritat és que no vaig saber com introduir-li el tema per conscienciar-la de tots aquests inputs que es deriven de les pel·lícules, però sí que en vaig ser conscient que se li havien de proporcionar elements perquè pogués ser crítica i tenir diversos punts de vista d'un mateix producte, en aquest cas d'un producte Dinsey.

Explorar ens fa millorar

Avui m'he disposat fer un recorregut pels blogs de les meves companyes. No he pogut veure'ls tots, però m'he fet una idea general de com l'estaven duent a terme. Considero que és important fer un cop d'ull a altres treballs i projectes, ja que és un bon mètode per enriquir-te de diferents coneixements i aprendre'n de nous. Crec que no ens hem de quedar només amb les nostres idees, penso que ens hem d'obrir i buscar informació útil per nosaltres, ens hem de nodrir de tot el que tinguem a l'abast, però això sí, amb criteri i sent conscients del que selccionem. Aquest procés el podem efectuar a través de la recerca de tutorials, preguntant als professors, i mirant altres projectes. En el meu cas, gràcies a una vídeo que ha penjat l'Ariana Barillari, he pogut incloure etiquetes a les meves entrades. Si entre tots ens podem ajudar segur que els resultats acaben sent més satisfactoris.

El maquillatge de les imatges

En aquesta entrada em disposo a comentar tot el que he après del tractament de les imatges amb el programa Photoshop. He de dir que jo ja coneixia aquesta eina, tot i que només en tenia nocions bàsiques. A l'institut vam dedicar unes poques sessions al funcionament del programa, però això va ser fa quatre anys i com que no li donava molt d'ús perquè em semblava massa complexe, aquest any quan l'hem fet servir, ja no me'n recordava de res i ha sigut com si em vinguès de nou.

Com que jo partia de zero quant als meus coneixements del programa, estic satisfeta pels aprenentatges adquirits. A les classes amb l'Arola vam realitzar 3 projectes. Tots tres molt útils per veure unes pinzellades i entendre el funcionament bàsic del Photoshop. El primer que vam elaborar va servir per efectuar una presa de contacte amb el programa. Es tractava de relaitzar un autorretrat i posar-li un marc adient amb els colors i el nom. Per les persones com jo, que no teníem gaire idea de com funcionava aquest recurs ens va anar molt bé i ens va permetre familiaritzar-nos amb ell.

El que em va agradar més va ser el collage on havíem de representar el nostre món interior o allò que ens agradava o ens caracteritzava. Trobo que aquest exercici és molt interessant ja que ens permet practicar amb les eines de retallar, disminuir i augmentar la mida de les fotografies i la composició per capes. Com podeu observar a continuació, vaig plasmar el meu interès per viatjar i deixar constància del viatge.

En la tercera activitat vam tractar la tipografia. Considero que és un exercici molt útil de cara al nostre futur com a professores. A la nostra vida professional ens trobarem en molts moments on haurem d'elaborar cartells, circulars o simplement etiquetar objectes, i en cada cas es faria d'una manera diferent, amb una lletra adequada al context. Penso que tot el que realitzem ha de tenir una justificació al darrere, és a dir, que cada tipografia té un perquè de ser així. En el meu cas, al projecte que feia conjuntament amb una companya (Aida Anglès), es veu reflectit perfectament la diferència de tipografia segons el document que tractava.

A partir de les explicacions impartides a classe, el meu interès pel programa ha tornat. Sempre m'ha agradat molt el món de la fotografia, però mai he tingut el temps, les ganes o no m'he vist capaç de tractar amb programes complexos de retoc d'imatges. Ara però, segur que trobaré moments per dedicar-m'hi.

Per què aquesta imatge de fons?

A l’inici de la creació del blog, tenia vàries opcions en ment de la imatge de fons que volia utilitzar. Al principi, em vaig decantar per una imatge predissenyada que ofereix el programa blogspot. Es tractava d’un fons força infantil amb dibuixos blaus i  blancs que podia relacionar amb el món de l’Educació Infantil. Però no m’acabava de convèncer, així doncs vaig buscar per Internet imatges amb una gran resolució que fessin referència a connexions. Després de fer la recerca, vaig haver de decidir-me entre la teranyina escollida o una imatge d’una xarxa neuronal que representava una metàfora perfecte de les interrelacions. No vaig poder posar aquesta última perquè no encaixava correctament en el blog. Tot i així, la exposo a continuació.

Centrant-me amb la fotografia triada, he de dir que amb la teranyina he volgut simbolitzar l’entramat de les connexions que suposen les TIC. Són xarxes molt ben organitzades, aparentment fràgils, però que, no obstant, en realitat són molt resistents i tenen un gran poder. Formen part de les nostres vides i ens influeixen. La tecnologia ens permet comunicar-nos d’una manera ràpida i eficaç, i té l’avantatge de superar llargues distàncies. Sí que és cert que, com la teranyina, a vegades aquest fil es trenca, però té una gran capacitat de regeneració.

A banda de la justificació de la imatge de fons, m'agradaria aprofitar aquesta entrada per explicar que la fotografia i el vídeo de la barra dreta són recursos que he fet servir i he creat en algun moment de l'assignatura i considero que té sentit mostrar-los en el meu blog. Per una banda, a la imatge es pot observar a dos nens a l'aula amb un ordinador, i per tant fa referència a la transformació que està fent el context escolar per adaptar-se a la societat canviant. Per una altra banda, el vídeo és el resultat d'un exercici que sintetitza les idees principals del document de Buckingham i presenta les meves inquietuds (junatment amb les de la companya amb la qual vaig realitzar el vídeo) a l'inici de l'assignatura.

Ús de les TIC

En aquesta entrada del blog tractaré un tema del qual s’ha parlat molt a la classe de la Verónica: Què representen per nosaltres les noves tecnologies?

Abans d’aportar la meva reflexió, m’agradaria compartir unes línies d’una cançó que trobo que són molt adients a l’hora de reflectir una possible resposta a la pregunta anteriorment esmentada.

Hemos crecido demasiado deprisa, y ¿de qué ha servido?,

la tecnología que proporciona abundancia nos ha dejado en la indigencia,

nuestra ciencia nos ha hecho cínicos,

nuestra inteligencia duros y vacíos,

hemos empezado a pensar pero hemos dejado de sentir.

(Nach Scratch, Esclavos del destino, 2008)

Aquest fragment de la cançó presenta una opinió una mica radical de l’ús que s’està fent de la quantitat de la informació que tenim a l’abast. És important tenir criteri i tenir molt clar la funció que els hi donem a les noves tecnologies. A l’hora de presentar aquests elements informàtics a l’aula amb nens i nenes hem de procurar ensenyar no només el funcionament d’aquestes eines, sinó també la finalitat perquè cadascú l’adapti a les seves necessitats. Hem d’ensenyar a aprendre.
Les TIC constitueixen bona part de la nova societat ja formada: la societat de la informació, i en conseqüència, segons Ulrich Bech, del risc. Aquest risc sorgeix de varietat i de la possibilitat d’equivocar-nos en la nostra presa de decisions. Aquesta llibertat d’elecció tan anhelada ens fa més vulnerables, per això és tan important aprendre a seleccionar la informació.

Les TIC ens han de proporcionar recursos i eines, però no han de ser la base exclusiva de les nostres accions. Com a futures mestres, hem de ser conscients de la importància de les noves tecnologies a la societat i per  tant introduir-les a l’aula, però segons el meu parer i el que s’ha comentat a la classe, cal que siguin un mitjà per arribar a un objectiu i no que esdevinguin l’objectiu d’aprenentatge únicament.

Benvinguts i benvingudes al meu blog!

Hola,

Sóc l'Olga Coderch, estudiant de segon any d'Educació Infantil de l'Universitat de Barcelona.

En aquest blog podreu trobar reflexions sobre l'assignatura d'Alfabetització Digital, enllaços a webs relecionades amb les noves tecnologies a les aules i a altres blogs de les meves companyes. Considero que pot ser molt interessant que entre totes ens anem complementant.

Amb aquest recurs informàtic vull reflectir tots els meus aprenentatges de l'assignatura anteriorment esmentada. Servirà per posar en pràctica la teoria impartida a les classes, a més d'aportar nous pensaments i reflexions.

Gràcies,

Espero que el gaudiu!